Avinguda Carl Friedrich Gauss, 5. Parc Mediterrani de la Tecnologia, Edifici B3.
08860 Castelldefels
Seminari de recerca sobre comunicació i gent gran, a càrrec de Loredana Ivan, investigadora i professora associada a la Universitat Nacional d’Estudis Polítics i Administració Pública (SNSPA) de Bucarest, Romania. L’acte, que es celebrarà en anglès, està organitzat pel grup de recerca MobTech de l’IN3 com una activitat desenvolupada en el marc de l’Erasmus+ de mobilitat.
L’envelliment de la població és un repte, sobretot a Europa, on s’espera arribar al 30% d’habitants de més de 60 anys l’any 2060 a tots els països (Eurostat, 2011). L’anomenat «boom dels avis» sembla que seguirà un patró diferent als països d’Europa de l’Est i als de l’Europa Occidental. El percentatge més alt de gent gran es troba actualment en els països d’Europa Occidental, on l’augment de l’envelliment va començar al segle XX i ha incrementat lentament. No obstant això, les projeccions demogràfiques mostren un canvi cap a l’est en el procés d’envelliment, amb previsions de que Romania i Letònia arribin a les mitjanes d’edat més altes a partir l’any 2040.
Les societats envellides s’enfronten a nombrosos reptes en termes de política de seguretat social (Biggs, 2011), assistència sanitària (Zweifel, Felder i Werblow, 2004), comportament del consumidor i econòmic (Bloom, Canning i Fink, 2010), ús de la tecnologia (Charness i Boot, 2009) i patrons de comunicació (Tinker, 2002; Pinquart i Sörensen, 2000). Especialment en la comunicació mòbil, l’edat exerceix un important paper pel que fa al tipus d’ús i als patrons de comunicació (Castells, Fernández-Ardèvol, Qui i Sey, 2006). La recerca sobre comunicació mòbil es centra principalment en adolescents, joves i adults, i les anàlisis sobre les persones grans són limitades (algunes excepcions són Ling, 2004 i 2008).
L’envelliment també es relaciona amb els aspectes socioculturals, de valors i estils de vida propis de cada societat. Tot i així, la literatura actual sobre gent gran i l’ús de comunicació mòbil queda limitada a contextos locals, i són pocs els estudis multiculturals que s’han dut a terme. A més, els estudis en països d’Europa de l’Est són escassos i, a part de les estadístiques oficials sobre tinença de telèfons mòbils (Eurostat, 2010; ITU, 2012), pràcticament no hi ha evidències sobre els processos d’apropiació de les comunicacions mòbils en aquests països.
L’objectiu de la presentació és contribuir amb evidències empíriques a entendre millor la preocupació pública sobre els riscos associats als telèfons mòbils en la vida diària i en la relació amb la salut personal. L’interès se centra en el debat mediàtic sobre els possibles riscos, i la forma com aquest debat es reflecteix, o no, en les principals preocupacions que expressen les persones grans.
Inscripció gratuïta enviat un correu electrònic a icarol@uoc.edu.
Més informació