El taller IllustraSciFi, organitzat per l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC), a través de la iniciativa Il·lustraciència, el Sitges Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya i la llibreria Malvasia de Llibres, va tenir lloc el passat 13 de setembre al Casino Prat, a Sitges. Els treballs que realitzen els participants s’exposaran durant el festival, que se celebrarà del 3 al 12 d’octubre.
A la part teòrica es va introduir les bases de les il·lustracions de ciència ficció en diferents països. “Mentre que a França, EUA i Japó hi ha tradició lectora de còmic i els aficionats són de totes les edats, aquí només els més joves llegeixen còmics i tebeos”, va explicar Damián Campanario, un dels professors del curs.
“La ciència ficció en el còmic nord-americà va començar amb Buck Rogers que formava part d’un diari. Va donar pas a una sèrie de TV molt coneguda dels anys seixanta. Després es va originar l’univers Marvel gràcies a històries i personatges, com Els 4 Fantàstics i Capità Amèrica, creats pel guionista Stan Lee i el dibuixant Jack Kirby, a principis dels anys 60”, va comentar Campanario.
“Respecte a la novel·la gràfica francesa i belga, destaca, com no, Tintín, de Georges Remi, més conegut com Hergé. En històries com De la Terra a la Lluna es va avançar als fets reals amb gran encert”, explicà l’il·lustrador i especialista en ciència ficció.
“Respecte a la novel·la gràfica espanyola de ciència-ficció destaquen Kraken o Dani Futuro. Al Japó, el manga i la ciència ficció apareix a partir d’Osamu Tezuka, conegut com a pare del manga, qui va crear Astroboy, que va derivar en sèries i pel·lícules. Un altre tema recurrent en la ciència ficció japonesa són els Meka: robots que tenen una persona dins. És tot un subgènere al Japó, el màxim representant és Mazinger Z. Akira, pel·lícula de gran èxit i encara molt moderna, és una història post-apocalíptica sobre la manipulació del DNA per part dels científics”, va explicar Jordi Pastor, l’altre professor del taller.
“Jean Giraud, il·lustrador francès, es va donar a conèixer sota el nom de Gir amb el western El Tinent Blueberry el 1964, per després revolucionar la historieta de ciència ficció dels anys 70 i principis dels 80 amb el pseudònim de Moebius i obres com Incal (1980). Va participar en dissenys de multitud de pel·lícules, com Alien, Tron, Masters of the Universe, Willow o Abyss, les escenografies de les quals es basen en els seus dibuixos”, va concloure Campanario.
Crear personatges de ciència ficció
A la part pràctica del workshop, els professors van orientar sobre el treball a desenvolupar per part dels participants. Per parelles havien de treballar un personatge humà basat en el seu company o companya, i després crear parts fictícies amb l’objectiu de situar-lo en escenari de ciència ficció.
El workshop continua en línia amb l’assessorament dels professors perquè els participants finalitzin els seus projectes. “La participació en l’exposició col·lectiva que tindrà lloc a la llibreria Malvasia de Llibres durant la celebració del Festival de Cinema de Sitges és una gran oportunitat perquè els il·lustradors donin a conèixer el seu treball”, va avançar Miquel Baidal, coordinador d’Il·lustraciència.