Fitxa d'activitat

Imatge d'operacions matemàtiques amb matrius

Atzar matemàtic i atzar físic

Data
07/05/2015
Hora
18:30
Localització
CosmoCaixa
Isaac Newton, 26
08022 Barcelona
Descripció

Doble conferència “Atzar matemàtic i atzar físic”, a càrrec del matemàtic Gregory Chaitin i el físic Valerio Scarani, organitzada per l’Institut de Ciències Fotòniques i el CosmoCaixa.

Gregory Chaitin i el físic Valerio Scarani exposen com dues de les grans revolucions de la ciència i la filosofia del segle XX (la física quàntica i la crisi de fonaments de les matemàtiques i la lògica) conflueixen en un mateix fenomen: l’atzar.

La xerrada constarà de dues parts.

  • El nombre Omega. Tota ciència es basa en les matemàtiques, però els teòrics d’aquesta disciplina són conscients que els seus fonaments pateixen limitacions severes, com han demostrat, per exemple, els treballs seminals de Kurt Gödel i Alan Turing durant el segle xx. La investigació de Gregory Chaitin entronca amb tots aquests resultats, i demostra que els fonaments de les matemàtiques i la lògica estan units inevitablement a l’aleatorietat, els enigmes, les paradoxes i la incertesa.
  • La física de l’atzar. Atzar i llei física són conceptes generalment dissociats. Fins i tot en contextos assumits com a aleatoris, com ara el llançament de daus o monedes, l’aparent impossibilitat de predicció només és conseqüència de la manca de control total sobre la física del sistema. Des d’un punt de vista formal, els sistemes físics se suposen sotmesos a lleis deterministes, per la qual cosa no són lliures ni tenen un atzar de debò. Així i tot, la física quàntica afirma que alguns processos quàntics són el resultat d’atzar pur. Quines observacions donen suport a aquesta afirmació? Impliquen una contradicció, o el fracàs de la física? I, en cas que existeixi l’atzar pur, li podem trobar alguna utilitat?

Els ponents

  • Gregory Chaitin, EUA, 1947. Professor honorari de la Universitat de Buenos Aires, actualment és professor a la Universitat Federal de Rio de Janeiro al Brasil. Ha treballat a l’IBM Watson Research Center de Nova York. Matemàtic de fama mundial i especialista en algorítmica i teoria de la informació, és conegut sobretot pel descobrir el nombre Omega (o constant de Chaitin). És autor, entre altres títols, de Demostrando a Darwin: la biología en clave matemática (2013) i El número Omega: límites y enigmas de las matemáticas (2015).
  • Valerio Scarani, Milà, 1972. Professor a la Universitat Nacional de Singapur, dirigeix un grup d’investigació al Centre de Tecnologies Quàntiques de Singapur. L’activitat investigadora de Valerio Scarani se centra sobretot en els camps de la informació quàntica, on, per exemple, ha derivat nous protocols de criptografia quàntica, i els fonaments de la física quàntica. És autor, entre altres, de Quantum Physics: A First Encounter (2006) i Six Quantum Pieces (2010).

Més informació

Imatge: Octavi Planells
Carregant mapa...
Comparteix l'article